Infants i joves contra el canvi climàtic

Què és el canvi climàtic?

El canvi climàtic és el nom utilitzat per a referir-se a la variació global del clima de la Terra. Durant la seva història, el nostre planeta ha sofert nombrosos canvis climàtics, però tots ells a causa de fenòmens naturals.

En l’actualitat hi ha nombroses evidències que indiquen l’inici d’un canvi del clima, però aquesta vegada a causa de l’acció humana i que posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals i el desenvolupament econòmic i social, la salut i benestar de les persones.

A l'atmosfera que embolcalla el nostre planeta, hi ha una sèrie de gasos (sobretot el vapor d'aigua i el diòxid de carboni) que tenen un efecte d'hivernacle, és a dir, absorbeixen i reemeten la radiació. D’aquesta manera, impedeixen que part d'aquesta radiació escapi de la terra i contribueixen que la temperatura mitjana de l'aire superficial del planeta sigui d'uns 15º C, una temperatura apta per a la vida. L'efecte d’hivernacle és, per tant, un fenomen natural de l'atmosfera.

El problema actual és que la quantitat d'aquests gasos naturals amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera ha augmentat i que s'hi han abocat, a més, gasos amb efecte d'hivernacle no presents de forma natural a l'atmosfera. La qual cosa contribueix que la temperatura mitjana de la Terra augmenti.

Els gasos atmosfèrics derivats de l’activitat humana que més contribueixen a l'efecte d'hivernacle són el diòxid de carboni i l’òxid de nitrogen que es generen amb l’activitat industrial al cremar combustibles fòssil, el metà que prové de l’activitat agrícola i ramadera i els CFC (gasos clorofluorocarbonats) que provenen dels aerosols, neveres i aparells d’aire condicionat entre d’altres.

Les conseqüències d’aquest augment de gasos d’efecte hivernacle són l’augment de la temperatura de l’aire, canvis en les precipitacions, canvis en els extrems climàtics (és a dir, augmenta la diferència de temperatura entre el dia i la nit), increment de la temperatura de l’aigua, augment del nivell del mar i canvis en les glaceres.

A més, si la temperatura del planeta continua augmentant existeixen més probabilitats que sobrevisquin gèrmens, bacteris, espores i altres portadors de malalties, per tant això també és un problema des del punt de vista mèdic.

 

Què hi podem fer?

Al tractar-se d’un problema a gran escala és l’acció política qui ha de plantejar canvis reals a nivell de països i empreses per promoure una producció i un estil de vida on es redueixin considerablement les emissions de gasos amb efecte hivernacle.

Això no treu que les nostres petites accions també puguin tenir un impacte positiu en la promoció d’aquest canvi. Cal que aprofitem el contacte que tenim amb infants i joves per fer-los prendre consciència d’aquesta problemàtica i esdevinguin part activa del canvi.

 

 

Foto: AEiG La Claca

 

Hem d’utilitzar l’acció local com a instrument global a través d’accions com:

  • Millorar la gestió dels residus: utilitzant correctament els contenidors urbans i els punts verds per a residus especials (piles, bombetes, oli usat, etc.). És important separar correctament la matèria orgànica i fins i tot, podem produir el nostre propi compost. 
  • Reutilitzar, reparar i adaptar objectes abans que llençar-los
  • Utilitzar el mínim de productes envasats i rebutjar les bosses de plàstic. Reduir també el consum de plats i coberts de plàstic i tovallons d’un sol ús. 
  • Millorar l’eficiència energètica aïllant finestres i portes i ajustant la temperatura de la calefacció i l’aire condicionat. Les temperatures recomanades són d’entre 19 i 21ºC a l’hivern i 26ºC a l’estiu.
  • Substituir els electrodomèstics per d’altres més eficients i desconnectar del tot els aparells electrònics quan no s’utilitzen.
  • Reduir el consum d’aigua: vàters de doble càrrega, airejadors a les aixetes o aprofitar l’aigua de la pluja en són algunes idees.
  • Apostar per operadors elèctrics que fomentin les energies renovables.
  • Consumir productes de temporada, de quilòmetre zero i ecològics; evitar el menjar processat i reduir el consum de carn ja que la ramaderia suposa al voltant del 15% del total de les emissions d’efecte hivernacle d’origen humà.
  • Deixar el cotxe a casa i prioritzar el transport públic i la bicicleta. Compartir el cotxe amb altres persones.
  • Apagar els llums quan no calen i renovar les bombetes per d’altres de baix consum.
  • Quan cuinem posar a bullir l’aigua justa i utilitzar tapadores per escalfar-la abans.
  • Imprimir només el que és imprescindible i per les dues cares del paper.
  • Els arbres ajuden a mantenir estable la temperatura i transformen el diòxid de carboni amb oxigen per tant, cal conservar els boscos, plantar arbres i extremar la precaució per evitar incendis. En general cal una bon gestió forestal. Si comprem fusta que sigui amb segells que n’assegurin un origen sostenible

 

Fridays for Future

El Moviment Fridays for Future va nèixer l’agost de 2018 quan una adolescent de 15 anys, Greta Thunberg, es va asseure davant del parlament a Estocolm (Suècia) per reclamar mesures polítiques contra el canvi climàtic. Aquesta acció es va fer ràpidament viral i en poc temps ha creat un moviment juvenil per a la defensa del medi ambient.

El 15 de març del 2018 es va realitzar una vaga mundial estudiantil per visibilitzar la problemàtica i reclamar mesures urgents. Milers de joves de tot el món es van sumar a aquesta iniciativa creant una mobilització juvenil sense precedents.

A partir d’aquí, diferents col·lectius estudiantils han seguit realitzant accions per fer visible aquesta problemàtica a tota la població.

 

Altres articles relacionats:

 

"He après que mai s'és massa petit per marcar la diferència." Greta Thunberg
 

Foto: AEiG Joan Pons