Fem ciència ciutadana?

Ens agradaria participar en experiments col·lectius al medi natural? Col·laborar amb els científics tot fent servir la tecnologia i les xarxes socials? Posar el nostre granet de sorra per la conservació de la biodiversitat?

La ciència ciutadana ens permet tot això. Es tracta d’una nova forma d’entendre la investigació científica, basada en la comunicació i la participació directa de la ciutadania.  Comunicació mitjançant xarxes socials, dades obertes i codi lliure, i participació ciutadana amb dispositius i aplicacions especialment dissenyats per voluntaris no-professionals.

Avui en dia, el 70% de dades sobre biodiversitat animal prové de la ciutadania, sobretot pel gran interès que hi ha pels ocells, les papallones i els bolets. Les regions del món on la ciència ciutadana està més instaurada són Amèrica del Nord, Europa i Austràlia.

 

A on podem fer ciència ciutadana a Catalunya?

A Catalunya hi ha hagut un boom d’iniciatives en els darrers anys, i hi destaquen iniciatives com el programa de Seguiment d'Ocells Comuns de Catalunya (SOCC) de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/BirdLife), la creació de l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona, o l’experiència pilot Ciència Ciutadana a les Escoles de cinc grups de recerca de Catalunya i 11 instituts de secundària.

  • El SOOC és un projecte per als “ocellaires” que volen aportar dades de les seves observacions a la comunitat científica. Centenars d’ornitòlegs voluntaris fan possible aquest projectes des de l’any 2002, contribuint al coneixement de l’estat de les poblacions d’ocells, el que permet també conèixer dades tan importants com ara l’estat dels ecosistemes o els efectes del canvi climàtic.
  • Un altre projecte de ciència ciutadana de l’ICO és Nius, destinat al seguiment de la nidificació dels ocells. El seu principal objectiu és obtenir informació sobre on, quan i com crien els ocells, i en especial, d’aquells que crien més a prop nostre –per exemple les que ho fan en edificacions o en parcs i jardins– o les que nien a llocs fàcilment accessibles –com ara caixes niu–. A més, Nius està especialment dissenyat per conèixer com responen els nostres ocells a les pertorbacions de l’hàbitat i als efectes del canvi climàtic al llarg del temps.
  • Una proposta d’implicació puntual són els Bioblitz que organitza el Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Consisteixen a dedicar una jornada a identificar, de manera exhaustiva, les espècies d'una àrea determinada. Amb la col·laboració de la ciutadania els científics de Bioblitz tracen itineraris de recerca per a la identificació del màxim número d’espècies possibles i creen llistes de biodiversitat dels diversos grups biològics.
  • Un altre exemple interessant és Riu.net, proposta de la UB que permet a qualsevol persona, des del telèfon mòbil, determinar quin grau d’alteració té un riu, fent servir un mètode científic simplificat. Es basa en l’observació de les principals característiques dels ecosistemes fluvials i en la identificació de la fauna invertebrada que hi viu, amb l’ajuda de dibuixos i claus d’identificació. Les dades obtingudes són molt valuoses per als científics, gestors i la ciutadania en general.
  • Una altra iniciativa relacionada amb els ecosistemes aquàtics és 1.000 punts d’aigua, promoguda per Paisatges Vius per donar valor i visibilitat als petits punts d’aigua que tenim repartits pel territori i millorar el seu estat de conservació, tant per la biodiversitat com per la societat. Diverses entitats i col·lectius participen visitant aquests punts d’aigua i recollint fotografies i dades, consultables a l’inventari.
  • Si ens agrada més la investigació marina, en el projecte Observadors del Mar, que coordina l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona (CSIC), podem ajudar en la recollida de dades sobre fenòmens de canvis que s’estan produint a la Mediterrània. Es tracta, per exemple, de detectar la presència de meduses, d’espècies de peixos invasores, de mortalitats d’organismes o d'acumulació de brossa marina.
  • Finalment, a Catalunya també es pot participar en el projecte internacional Inaturalist. En la seva plataforma on-line, naturalistes, ciutadans i biòlegs comparteixen observacions de la biodiversitat a escala planetària i a temps reals, mitjançant dades i fotografies associades a una coordenada geogràfica, una data i una hora. Aquestes informacions nodreixen dos dels portals científics sobre biodiversitat més importants, la Encyclopaedia of Life (EOL) i el Global Biodiversity Information Facility (GBIF). A Catalunya, per exemple, s’aprofita aquesta plataforma per al seguiment d’espècies invasores.

Tenim, doncs, diverses opcions per a participar en la ciència ciutadana a prop de casa. Quan planifiquem projectes de servei per a la millora de la natura, pot ser un valor afegit fer-ho tot participant en alguna d’aquestes iniciatives. Per al nostre agrupament pot significar una oportunitat més per implicar-nos per millorar el món. Aportarem el nostre granet de sorra al coneixement del medi, participant en una recerca científica i alhora amb utilitat social. A més de contribuir a la conservació de la biodiversitat, podem prendre contacte amb científics i també amb altres agrupaments o col·lectius implicats en el mateix projecte, tot creant xarxes socials.

...la ciència ens espera!