Pujarem dalt dels cims....ben organitzats!

Consells per planificar una bona ruta

L’activitat estrella de la majoria d’entitats de lleure són els campaments. Aquests poden tenir lloc a l’hivern, per Setmana Santa o, els més habituals, a l’estiu. A més poden tenir diferents formats: es pot acampar durant uns dies sense canviar d’ubicació o podem anar movent-nos realitzant el què anomenem: la ruta.

Quan organitzem una ruta hem de tenir en compte alguns aspectes diferents que en el cas dels campaments estàtics.

Les rutes han d’estar molt ben planificades i cal que s’adeqüin a les edats i característiques del grup que portem. És important no transmetre un sentiment de competència, sinó al contrari, cal que entre tots i totes ens ajudem i, si veiem que no podem acabar el trajecte planificat, caldrà posposar la ruta. Amb infants molt petits és millor limitar-se a zones de muntanya de poca altura, preveure el retorn abans que es faci fosc i, en general, evitar caminar per tarteres, pendents molt forts amb herba i camins massa prop de cingles, esquerdes, barrancs profunds i talussos.

Planifiquem la ruta!

Són moltes les coses que hem de tenir en compte per planificar bé una ruta i és molt important conèixer bé el grup que la realitzarà. En primer lloc, la dificultat de la ruta ha de ser progressiva per poder adaptar-nos correctament i evitar lesions els primers dies.

A continuació us presentem un seguit de recursos que ens ajudaran a fer-nos una idea de fins a on és adequat que arribin els infants del nostre grup.

  1. Duració. Les etapes hauran de tenir una durada determinada segons les edats dels infants. Fent una bona planificació de la ruta aconseguirem complir els temps que ens hem marcat.

Edats dels participants

Durada màxima de la caminada

De 6 a 7 anys

Menys de 2 hores

De 8 a 9 anys

2 hores 30 minuts

De 10 a 11 anys

3 hores 30 minuts

De 12 a 13 anys

4 hores 30 minuts

De 14 a 15 anys

5 hores 30 minuts

De 16 a 17 anys

7 hores

  1. Desnivells. S’entén per desnivell la diferència d’alçada que una persona pot ascendir a peu en un dia, sense motxilla. En el cas de rutes on els participants transporten la motxilla cal disminuir el desnivell acumulat; aproximadament entre 200 i 400 metres menys si considerem que el pes de la motxilla és lleuger o pesat.

Edats dels participants

Desnivell màxim

De 6 a 7 anys

300 metres

De 8 a 9 anys

500 metres

De 10 a 11 anys

700 metres

De 12 a 13 anys

800 metres

De 14 a 15 anys

1.000 metres

De 16 a 17 anys

1.300 metres

  1. Alçades. L’alçada és l’elevació dels accidents geogràfics amb relació al nivell del mar. Cal tenir en compte que sempre es calcularà segons l’alçada del lloc on vivim.

Edats dels participants

Metres per sobre del lloc on es viu

De 6 a 7 anys

500 metres

De 8 a 9 anys

1.000 metres

De 10 a 11 anys

1.500 metres

De 12 a 13 anys

2.000 metres

De 14 a 15 anys

2.500 metres

De 16 a 17 anys

3.000 metres

  1. Pesos. Equiparar el desenvolupament físic (força i resistència) al cronològic (edat dels infants i joves) és molt complicat i més, establir-ne una norma general. Per aquest motiu, la següent taula s’ha de prendre com a guia orientativa.

Edats dels participants

Pes màxim indicatiu que es recomana transportar

De 6 a 7 anys

3 quilos

De 8 a 9 anys

4 quilos

De 10 a 11 anys

6 quilos

De 12 a 13 anys

8 quilos

De 14 a 15 anys

10 quilos

De 16 a 17 anys

12 quilos

Quan durant la ruta ascendim un cim es recomana fer-ho sense la motxilla amb tot l’equipatge. Ens podem emportar una motxilla petita amb les coses bàsiques i deixem la grossa en el refugi.

On dormim?

Quan estem de ruta normalment haurem de buscar un lloc diferent per dormir a cada nit i és molt important tenir-ho ben planificat prèviament. Hi ha diferents opcions segons els equipaments dels quals disposa el municipi on arribem.

  • Refugis: són la opció més còmoda i adequada per quan estem de ruta ja que estan pensats expressament per donar aixopluc a les persones excursionistes. Si anem amb grups molt nombrosos és molt important consultar les places disponibles prèviament. Ex: FEEC, Instamaps

  • Terrenys d’acampada. Són una bona opció perquè és fàcil que si el terreny està ocupat el grup que està acampat ens cedeixi un raconet per a passar la nit. A més serà una opció força econòmica. Si necessiteu un cop de mà per a buscar el terreny que més s’adeqüi a les vostres necessitats contacteu amb nosaltres (www.campaments.cat)

  • Centres escoltes i cases de colònies. De vegades preferim pagar una mica més i no haver de carregar durant tota la ruta les tendes de campanya, en aquest cas podem trobar un munt de cases que es trobin properes a la nostra ruta. Ex: Centres Escoltes de MEG, ACCAC

  • Bivac. El bivac consisteix en passar la nit al ras, normalment es realitza quan estem de ruta per passar nit i continuar el matí següent. És recomanable no fer-los a l’hivern. A l’estiu, es poden fer a partir dels 12 anys amb el material i les condicions tècniques adequades a cada lloc, alçada i circumstància. En molts casos haurem d’utilitzar plàstics per a protegir-nos de la rosada i fins i tot per evitar que ens cali la humitat del terra.

  • Consultar a l’Ajuntament. Molts dels grups que estan de ruta contacten amb els ajuntaments del municipi on volen pernoctar per preguntar si tenen un espai per passar la nit com un poliesportiu, casal, etc... En aquests casos hem de tenir en compte que l’Ajuntament no està obligat a cedir-nos l’espai i, si ho fa, cal que el deixem en bones condicions.

No ens oblidem dels permisos!

Els permisos que haurem de tramitar prèviament són els següents:

  • Notificació d’Activitats a la Generalitat de Catalunya: es pot tramitar telemàticament en el següent enllaç.

  • Comunicació als Ajuntaments: és important comunicar la nostra activitat a tots els ajuntaments dels municipis on pernoctarem. D’aquesta manera, si necessitem ajuda o hi ha qualsevol emergència serà més fàcil que ens localitzin.

  • Permís de foc per cuinar amb gas butà. Si tots els municipis on haguem de cuinar corresponen a una sola comarca, només haurem de tramitar el permís de foc amb l’oficina comarcal de la Direcció General de Medi Natural que pertoqui, especificant la ruta i els lloc on es farà servir foc per cuinar. Si la ruta passa per més d’una comarca, caldrà avisar a tantes oficines comarcals com sigui precís.

    Per qualsevol dubte hem de contactar amb el Servei de Prevenció d’Incendis Forestals de la Direcció General del Medi Natural (93 574 00 36).

Què hi posem a la motxilla?

La motxilla és un tema interessant durant les rutes. No volem omplir-la massa perquè sinó no ens deixarà avançar però hi ha coses que no ens podem oblidar. Aquests en són alguns exemples:

  • Calçat adequat per a llargues caminades

  • Roba per a la pluja

  • Cantimplora plena d’aigua: és molt important tenir pensat abans de la ruta en quins punts podrem reomplir les cantimplores.

  • Menjar

    • Hem de portar sempre aliments energètics

    • Es recomana consumir aliments secs o deshidratats perquè al no portar aigua pesen menys. L’aigua la podem obtenir de les fonts que trobem durant la ruta.

    • Aprofitar per comprar alguns àpats quan passem per un poble o arribem a un refugi ja que així no haurem de carregar tan de pes.

  • Paper de WC

  • Crema solar

  • Farmaciola: no hi poden faltar les tiretes per les butllofes dels peus!

Cal aconseguir que ens entri tot a dins la motxilla per tenir sempre les mans lliures mentre caminem.

I arriba el gran moment: la ruta!

Durant la ruta cal que anem seguin les previsions meteorològiques i sempre ens pot ser útil preguntar a la gent de la zona ja que normalment són bons coneixedors dels canvis de temps que puguin produir-se. Si trobem que plou o que hi ha boira cal que limitem o anul·lem la caminada d’aquell dia.

Sempre hem d’anar en grup i ha d’haver com a mínim un responsable del grup al capdavant i l’altre al final. Així si hi ha qualsevol despistat segur que no es perdrà! De totes maneres, hauríem de tenir sempre contacte visual entre la primera i l'última persona del grup.

Hem d’organitzar molt bé la ruta prèviament i utilitzar els mapes en tot moment. Quan estiguem caminant ens pot ajudar girar-nos per veure el camí i memoritzar-ne l’aspecte i l’entorn; d’aquesta manera, si hem de tornar endarrere ens serà més fàcil. Això ho hem de fer sempre en els encreuaments de camins que són els punts on més ens podem equivocar. Així doncs, intentarem seguir el camí marcat ja que les dreceres ens poden fer una mala passada!

Hem de respectar sempre les propietats privades i les explotacions agrícoles i ramaderes. Si durant la ruta creuem portes o tanques cal que les tornem al seu lloc tal i com les hem trobat. Hem d’intentar evitar caminar pel mig de ramats o trepitjar camps de conreu.

Si planifiquem una bona ruta segur que podrem gaudir d’una experiència única amb el nostre grup!

 

Altres articles d’interès de Campaments i Més:

Exemples de rutes que podem fer a Catalunya: