Si anem a la muntanya compte amb la processionària!

Us heu fixat mai en unes bosses blanques que apareixen en els pins?

Es tracta de la processionària del pi, un insecte propi de la zona mediterrània que està considerat una plaga important pels nostres boscos.

La vida d’aquests insectes comença com a unes erugues petites que viuen en els arbres i creen bosses blanques que són molt característiques dels boscos de pins. Les erugues van creixent i van desenvolupant els seus mecanismes urticants. Els nius cada vegada són més densos i compactes i es fan més evidents a l’ull humà.

Un cop les erugues s’han fet grans, baixen dels arbres i comencen a desplaçar-se en llargues fileres. D’aquí els ve el nom de processionària, per la semblança a una processó religiosa. Això té lloc durant els mesos de febrer a abril per tant, és aquest període quan hem d’anar més alerta quan estiguem a parcs i boscos.

Quan estan a terra, l’eruga capdavantera, que sempre és femella, escull el millor lloc per enterrar-se i començar la fase de crisàlide on esdevindran papallones.

Les papallones adultes són nocturnes i de color gris. Per tornar a començar el cicle posen els ous a les fulles de pi.

En els boscos mediterranis ha acabat esdevenint una plaga molt comuna i difícil d’eradicar. Les larves es mengen les fulles de l’arbre debilitant-lo però només és letal en alguns casos d’arbres molt joves.

Alguns ocells com el cucut i la puput i mamífers com el liró mengen larves de processionària, per tant, contribuir a l’establiment d’aquestes espècies pot ser un bon mètode per lluitar contra aquesta plaga.

També hi ha alguns aràcnids i insectes que s’alimenten de les larves. Així doncs, s'exerceix un control poblacional sobre aquesta plaga de forma natural.

La processionària es troba en climes on les temperatures no són molt baixes. Per aquest motiu, amb el canvi climàtic, les temperatures mínimes han anat pujant i la distribució d’aquesta espècia s’està expandint pel territori.

Mètodes de control

Hi ha diferents mètodes per combatre la plaga de processionària.

Es poden posar trampes que funcionen amb llum ultraviolada i atrapen ambdós sexes, o trampes que utilitzen feromona sexual i atrapen només als mascles.

La forma més comuna és tallar les bosses que hi ha als arbres però és molt important utilitzar una bona protecció ocular i dèrmica ja que podem patir greus casos d’urticària. Un cop tallada la bossa cal cremar-la ràpidament.

Algunes persones opten per disparar amb una escopeta les bosses a l’hivern per destruir-les i deixar que el fred mati les larves però cal permisos i coneixements especials per dur a terme aquestLes erugues surten de les bosses durant els mesos de febrer a abril per tant, és aquest període quan hem d’anar més alerta quan estiguem a parcs i boscos. procediment.

Si es tracta de grans extensions es poden utilitzar productes químics que es distribueixen amb avionetes. És important que siguin productes selectius o substàncies específiques ja que si s’utilitza un insecticida genèric pot ser contraproduent perquè eliminen depredadors i paràsits naturals de la processionària.

Efectes en les persones

Els pèls de les erugues són molt irritants i ens poden produir lesions, per aquest motiu és molt important no tocar-les. Si ho fem ens poden provocar irritacions a les mans, llavis, ulls o altres mucoses si ens freguem amb les mans prèviament afectades. Aquestes reaccions urticàries, en molts casos desapareixen en poc temps i no cal atenció mèdica.

En alguns casos poden provocar al·lèrgies en certes persones; cal estar atents als símptomes que es puguin presentar.

Què cal fer?

Si quan esteu de campaments veieu processionària pel terra no aixafeu les erugues; és millor apartar-se per no entrar en contacte amb l’insecte. Recordeu que encara que l’eruga estigui morta segueix tenint efectes urticants.

Aviseu als infants de que no juguin amb la filera d’erugues. Cal que els informem de què és la processionària perquè puguin identificar-la i entenguin perquè és important no tocar-la.

I si les toqueu per accident cal que renteu la zona afectada amb aigua calenta corrent i a pressió, sense fregar la zona afectada, ja que els pels de les erugues tendeixen a clavar-se més i podríeu empitjorar el procés. Si els efectes perduren es pot aplicar algun antihistamínic o corticoide.

Sempre serà una bona idea anar a un centre mèdic per evitar que la irritació es compliqui.

 

I recordeu que és necessari conèixer el nostre entorn per poder cuidar-lo i estimar-lo!